història sobre blanc (en projecte)

.


Juga amb mi. Són petites gotes. Són rajos abundants.
és l'aigua, és la llum. És el soroll, i és el metall.
Els plats a la pica resten parats. Els gots, plens.
Miques de menjar escampades per la pedra, i,
una cadira s'angronxa suaument al meu costat.
Pica cullera, pica. Escampa't fum, escampa't.
I calla vent, deixa-li sonar el xiuxiueig.


.

peix negre 0.1

Una taca en el mirall

.


T’has mirat en el mirall,
que esperaves sempre teu,
el brut era nat.
Veus que es tanca el ventall,
i que es confon allò meu,
s’ha allunyat.

Ja no se sent la remor,
ni als llavis, una ona,
banyaran ja.
El record perd l’olor,
i la pols, la penyora,
ja no hi és, ja.


.

persistència

el diari d’en Tomàs Adrià

.


- Avui he vist una imatge on uns ocells volaven – li va dir en Tomàs.
- On l’has vista? – li va contestar n’Adrià?
- No sé, estava a la meva habitació i l’he vist, i ja està – especificà en Tomàs alçant el to de veu.
- Però com pot ser que no sapigues on era, si tu eres a la teva habitació?
- Doncs no ho sé – n’Adrià semblava cada cop més incomodat pel que li emblava un comportament impertinent per part d’en Tomàs.
- Doncs ho hauries de saber.
- I quin sentit té saber d’on venen les coses si saps que no les tornaràs a buscar? – Replicà en Tomàs.
- I que has dit que feien aquests ocells? – preguntà enTomàs.
- Volaven.


.

shhh… No li diguis a ningú!

.


que tenc por? que a vegades no ho entenc?
que tot i que tu no ho saps, dius que és igual,
per si pas d'una banda a l'altra i tot és tot.

que si la lluna gira i tu ho saps però jo no,
que la serp no menjà mai cap poma i tu sí,
per si m'ho expliques tot, i tot, és, tot.


.

torrents