.
1. ELL, Barcelona 23.09.08
Juga amb mi. Són petites gotes. Són rajos abundants.
és l'aigua, és la llum. És el soroll, i és el metall.
Els plats a la pica resten parats. Els gots, plens.
Miques de menjar escampades per la pedra, i,
una cadira s'angronxa suaument al meu costat.
Pica cullera, pica. Escampa't fum, escampa't.
I calla vent, deixa-li sonar el xiuxiueig.
Ets tu. Són ones insinuant el teu coll. La llum.
Mans, braços, cames i ventre. Una volta, una volta.
Les cortines deixant entrar la claror feta lluny,
atravessant muntanyes fondoses cercant resguard.
És el teu mirar decantant capes i deixant la directa,
sobre la fusta espera allò desitjat temps abans.
Suau la pell, taca color la seva lluentor.
Sóc jo. Deixant engronxar les potes caient.
Els marcs enrere i l’aire que poc a poc se sent,
contaminat per cotxes, tapat per fums. Gent.
Un peu sense sort, uns llençols massa calents,
aigua per la cara, no hi són, se te sent. El dit,
que no hi veu però diu més enllà de la cançó.
D’un temps abans les sirenes deixaren la mar.
Juga amb mi ona trencant, juga amb mi.
No li expliquis a la nit, que la lluna s’engeloseix.
Deixa la boira fer fortes les finestres, deixa
al temps fer més fortes les parets, deixa.
I no marxis mai de l’instant, no vull conèixer la buidor.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario