.
l'estabilitat és un got de vidre al mig d'una taula quadrada, al mig d'una sala rectangular,
amb les finestres mig obertes deixant entrar la quantitat exacta de llum d'un sol alçat.
l'estabilitat és una pedra en el centre del got, la caiguda simètrica dels vidres als quatre
cantons d'una fusta plena de corcs, gotes compasades al terra de pedra trencada.
l'estabilitat és un any sense passes ni mans, sense raspades ni ningú que bufi, deixant
que la humitat doni pas al verdet, llavors vindrà la dansa, llavors vindra el defecar.
al mig d'un bosc una noia se separa dels demés, es resguarda enforinyada entre arbres,
amb una roba lleugera, la camisa mig embotonada, la faldilla onejant a prop de les cames.
al mig d'un bosc la bellesa s'ajupeix, destapa l'adoració del dimoni, mira a banda i banda
i comença a cagar sobre unes seques herbes menjades per fongs i escarabats alats.
al mig d'un bosc, els cucs comencen a escalar per la merda que cau, per anar a l'interior
d'un somni, per menjar-se la riquesa del cel i apoderar-se d'una nimfa al centre terrenal.
.
Poema descartat 18.10.24
Hace 1 semana
1 comentario:
que crack
Publicar un comentario