viernes, 4 de septiembre de 2009

el mar

.


Deixa'm estar, li va dir tremolant i sense cabar's-ho de creure. Se sentia amb forces per allunyar-se. Se sentia amb forces per dexixar de ser-hi. Però, i si m'acompanya? Es preguntava quan semblava mirar alguna cosa de manera fixa. I sí la trobo tot just arribar? Era un perill que havia de córrer. Ho podia preguntar a totes les persones d'aquest món, i tanmateix cap d'elles tindria una resposta clara. No es tractava d'una resposta clara. Era tot el contrari.


.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

mmmmm.....aixo em sona a una novela que una vegada vaig llegir d'un autor que assessinava a tots els seus personatges!!!!! no deus saber de qui parlo??? que tal tot Bonbon!!! jijijijiji petonàs enorme!!! a veure si te curres un mail explicant detalls de la teva aventura!!! ;) lili

negre dijo...

hola (anónimo) no sé ben bé de qui parles... encara que m'ho imagino, ara que consegueixo adivinar qui ets! encara que també m'ho imagino...

un beso de totes formes