miércoles, 24 de septiembre de 2008

sábado, 20 de septiembre de 2008

pescador que pica pedra

pescadors que piquen pedres nues, nus
lligats per un rebuig que amaga-disfressa una por
portats pel dessig a oblidar el compàs ruc del cor
constructors d'idees que espanten, cucs

paisatge impregnat per la naturalesa, ús
despullats davant rostres inquietats per l'horror
embriagats per una suposada llibertat del món
ignorants desconeixen el mal és en llur ull


consol, bufa el vent, llençol

jueves, 17 de julio de 2008

himno a la belleza

¿Vienes del hondo cielo o del abismo sales,
Belleza? Tu mirada, infernal y divina,
confusamente vierte los favores y el crimen,
y por esto podrías al vino compararte.

En tus ojos contienes la aurora y el ocaso;
cual tormentosa noche tú derramas perfumes;
tus besos son un filtro y un ánafora tu boca
que al niño envalentonan y acobardan al héroe.

¿De negra sima sales o de los astros bajas?
Tus enaguas, cual perro, sigue hadado el Destino;
vas al azar sembrando la dicha y los desastres,
y todo lo gobiernas y nada respondes.

Caminas sobre muertos, Beldad, de los que ríes;
el Horror, de tus joyas no es la que encanta menos,
y entre tus más costosos dijes, el Homicidio
en tu vientre orgullosos danza amorosamente.

La cegada polilla vuela hacia ti, candela,
crepita, brilla y dice: bendigamos tal llama
Jadeando el amante sobre su hermosa, el aire
tiene de un moribundo que acaricia su tumba.

¿Que vengas del Infierno o del Cielo, qué importa,
¡Belleza!¡Monstruo enorme, ingenuo y espantoso!
Si tus ojos, tu risa, tu pie, me abren la puerta
de un infinito al que amo y nunca he conocido?

De Satán o de Dios, ¿qué importa? Ángel, Sirena,
¿qué importa, si tú –hada de ojos de terciopelo–
vuelves –ritmo, perfume, luz, ¡oh mi única reina!–
menos horrible el mundo, los instantes más leves?

Charles Baudelaire, Las flores del mal
Trad. Luis Martínez de Merlo

viernes, 4 de julio de 2008

martes, 17 de junio de 2008

el poeta és l'ombra de les ombres

seus sol, dones l'esquena a un mur
sol creus, llums desmarquen línies
seus buits, perfils et pinten llunyanies
són sorolls, desfigura un jo pur

el rastre d'un monstre gegant queda
rera l'estrepitosa furia latent
són comediants, cançó penitent
és fetge estampat, història freda

raig manca, reflexe no present
roure vell, cucs mengen la ferotge
res manca, més oblidar un rellotge
raó impacient, amaguen el vent

miércoles, 30 de abril de 2008

genis

Ets tu ningú? com un geni que mor amb els llavis baix aigua. Aigua salada, no hi ha rius.

I si la llibertat és el blanc? la sang ja no vessa. Les orelles alienes no escolten el que dius.

El fetge busca forma? donar sentit al vòmit intern. Aprofita, fa temps que ets ningú.

lunes, 21 de abril de 2008

principi

un dia començaré a escriure