pescadors que piquen pedres nues, nus
lligats per un rebuig que amaga-disfressa una por
portats pel dessig a oblidar el compàs ruc del cor
constructors d'idees que espanten, cucs
paisatge impregnat per la naturalesa, ús
despullats davant rostres inquietats per l'horror
embriagats per una suposada llibertat del món
ignorants desconeixen el mal és en llur ull
consol, bufa el vent, llençol
Poema descartat 18.10.24
Hace 1 semana
No hay comentarios:
Publicar un comentario